alimentació infantil

  1. Veient la incidència del sobrepès a la infància, és gairebé una obligació parlar de l’alimentació infantil en aquest blog, com a prevenció d’aquest problema.  Ens hem basat en el llibre del Dr. Carlos González El meu nen no menja. El Dr. González és Pediatra i està format a l’Hospital Sant Joan de Déu, ha publicat diversos llibres i també ha fet col·laboracions a la revista “Ser padres”.  També hi ha aportacions de la Núria i a més, hem consultat la Guia de desenvolupament de l’infant de 0 a 3 anys. Volem agraïr  a la Yoyes Ferrer,  infermera de pediatría del CAP de Sant Feliu de Codines, la revisió d’aquest article.

Recomanem la lactància materna, tant per la prevenció de l’obesitat, com també per la càries (les llets artificials porten més sucres que la llet de la mare).

Només fem indicacions, i donem consells; hem de tenir en compte que tots som únics i per tant tots diferents, i que les necessitats d’un, no són les mateixes que les d’un altre. Apostem per tal que la canalla aprengui a gaudir de les menges, a satisfer la seva curiositat, i a descobrir els gustos, les textures, les temperatures, etc. És important que mengi per impulsos interns  -per la gana-  i no per externs -publicitat, modes, recompenses, etc-

La idea de no obligar al nen a menjar, constitueix l’eix central del llibre.

És la gana la que regula la ingesta d’aliments, i almenys en els nens ho fa de manera adequada a les seves necessitats. Per aquesta raó no accepten, fàcilment, les normes rígides que a vegades els volem imposar. La inapetència és un problema d’equilibri entre el que el nen menja i el que la seva família espera que mengi. I algunes mares ho perceben com un acte hostil del nen envers ella, enlloc del senzill plantejament “tens gana/no tens gana”.

El nen sap mostrar la gana i la sacietat amb els seus gestos. Deixant a part la vida intrauterina, és durant el primer any de vida quan es creix més de pressa, però l’estómac és petitó: es necessiten aliments concentrats, moltes calories en poc volum. La criatura no pot menjar una plat de verdura, fruita o farinetes (per més sanes que siguin!!) perquè no la deixa satisfeta i tampoc li cab. I moltes vegades és quan es passa de l’acte satisfactori, al drama. Entre l’any i els sis anys, el creixement és més lent, el nen menja proporcionalment menys. Cap els cinc a set anys, en augmentar el volum corporal, les criatures mengen una mica més; i en arribar a l’adolescència tornen a tenir força gana.

estomagnen-copia-e1527115259550.jpg

 

 

Dibuix comparatiu, del tamany, de l’estòmac d’un nen amb un platàn.

El pit sense conflictes

No obliguis el teu fill a menjar

  • Confia en el seu fill, ell sap si té gana. La majoria dels nens mamen entre vuit i dotze cops al dia, irregularment distribuïts. Sol trigar a cada pit 15 o 20 minuts, les primeres setmanes, mentre n’aprèn; però cap als dos o quatre mesos sol mamar molt de pressa, en cinc o set minuts, o fins i tot, menys.
  • El pit es dóna a demanda. Els bebès difícilment mamen amb un horari regular, perquè és precisament la variació horària el que els permet de modificar la composició de la llet per adaptar-la a les seves necessitats.
  • La crisi dels tres mesos:

pecho

  1. El bebè que abans mamava en deu minuts o més, ara acaba en cinc o menys.
  2. El pit que abans notava inflat, ara és tou.
  3. La llet que degotava, ara ja no degota.
  4. L’augment de pes és cada cop més lent.                     TOT AIXÒ ÉS NORMAL

Què puc fer per tenir més llet?

Res, la quantitat de llet no depèn de la mare, sinó del fill. La producció de llet està regulada per la quantitat que n’ha pres en la mamada anterior. Per tal que una mare tingui poca llet, cal que es doni una d’aquestes situacions:

  1. Que el nadó no mami prou (situació de malaltia, o si se li ha donat sèrum glucosat, infusions, biberons…)
  2. Que el nadó mami malament, que no posi la llengua bé. La llevadora o la infermera pediatra l’ajudaran a solucionar el problema.
  3. Que no el deixin mamar quan ell ho demana, per seguir un horari.

 

  • Si un bebè està actiu, orina i té el trànsit intestinal correcte, segur que està ben hidratat i que mama la quantitat de llet necessària.
  • Per què el seu fill no vol altres aliments? El més prudent es començar a oferir altres aliments als sis mesos. I diem oferir, no entaforar. Molts nens de pit no volen cap altre aliment fins als vuit o deu mesos, en tenen prou amb el pit. I a vegades rebutgen triturats i purés, i van directament al menjar de la mare. Al començament dels segon any, el nen sol menjar truita de patates, llenties amb xoriço o entrepà de pernil…

 

Hi ha diferents mètodes (cap de bo) per intentar fer menjar al nen el què no vol:

  • Fer l’avió, mirar TV, videojocs, el xumet,
  • Incursions nocturnes: quan la criatura dorm, se li dóna un biberó de 600-700ml amb cereals… no tindrà gana amb tot el dia.
  • Les odioses comparacions amb un altre nen. Com molesta!!! Al seu fill i als altres nens amb els que comparen.
  • Els suborns: no és convenient fer servir el menjar com a premi o càstig. I el premi no serà mai un plat de bledes i el càstig xocolata, sinó a la inversa, idealitzant aquells aliments dels quals no n’ha d’abusar. I parlant d’aquest tipus d’aliments, si es tenen a ma, però no els en deixen menjar, els agraden encara més. Val la pena tenir-ne casa???, no són aliments bàsics.
  • Plantejar el menjar com un deure penós: t’ho has d’acabar tot! O pitjor encara: si no menges… més amenaça. Provoca en el nen, abans de començar, que ja tingui una actitud negativa i de refús. Tornem a dir que menjar és un plaer, perquè satisfer una necessitat fisiològica produeix benestar.

 

ATENCIÓ a les tres defenses del nen:

Si els nens mengessin tot el que els intenten fer menjar, es posarien greument malalts. Per sort disposen de tot un pla estratègic de defensa contra l’excés de menjar, que es posa en marxa automàticament.

1 La primera línia de defensa consisteix en tancar la boca i tombar el cap.

2 Si es continua insistint, el nen obre la boca i deixa que li fiquin tot el que sigui, però no s’ho empassa, fa bola.

3 I si s’hi insisteix encara més, el nen pot arribar a empassar-se alguna cosa. Es veu reduït aleshores a la seva última trinxera: vomitar.

 

Hi ha 2 tipus diferents estimuladors de la gana (cap de bo)

  • Els que directament no funcionen: combinacions més o menys fantasioses de vitamines i “coses rares”.
  • Els que sí funcionen : gairebé tots contenen Ciproheptadina o algun parent com la Dihexezina, que són psicofàrmacs!!

El problema dels estimuladors de la gana és que els nens que en prenen no estan malalts i no els cal cap tractament; el benefici és nul i qualsevol risc, per remot que sigui, resulta inadmissible.

En definitiva són inútils quan no funcionen i perillosos quan sí. No s’han de fer servir!

 

Un experiment que li canviarà la vida

El teu fill no menja. Ho has provat tot, però la situació no millora. La criatura no canviarà, al menys fins que el seu propi cos li demani més menjar, pot ser cap els 5 anys o a l’adolescència. Per tant, l’única esperança de canvi ve de tú. No és un mètode per tal que el teu fill mengi més, menjarà el mateix que abans, però en un temps raonable i et podràs dedicar a altres quefers…  i ambdós estareu més contents i feliços.

El que propugnem és el respecte a la llibertat i la independència dels nens, i no insistir quan la criatura ja no vol menjar més.

Penses, honestament, que el teu fill pot caure greument malalt sinó menja el que creus que ha de menjar, però primer haurà de perdre pes. Hi ha un mitjà molt senzill amb el què podràs controlar l’estat de salut de la criatura, una bàscula. Mentre el teu fill no perdi un 10% del seu pes no hi haurà cap problema. Prova el mètode com a experiment durant una setmana, ja veurà el resultat.

 

Quan la mare treballa fora de casa

Per seguir amb la lactància materna, hi ha mares que poden portar el nen  a la feina, dividir la jornada, fer que algú porti el nen a un lloc proper a la feina a l’hora de l’entrepà, treure’s la llet i deixar-la a la nevera per donar-li durant el dia la persona encarregada del nen. També es pot passar a la lactància mixta: donar el pit abans i després de la feina, i qui tingui cura del seu fill pot donar-li una altra llet quan la mare estigui absent. Tots els nens i totes les mares ho passen malament quan s’han de separar per la tornada a la feina. Si la mare no hi és i ve l’àvia amb un biberó, poden passar dues coses. Una, que si no té gaire gana, no prengui res i ho compensi mamant més quan torni la mare. Molts bebès passen gairebé tota l’estona dormint mentre la mare no hi és. L’altra possibilitat, si el bebè té més gana, és que es prengui el biberó i llestos. I  no cal deslletar-lo uns dies abans de començar a treballar, no cal avançar el problema; i la criatura no pot entendre que la mare li doni qualsevol aliment que no sigui el pit, gairebé segur que el rebutjarà.

 

 

Us passem les següents pautes de desenvolupament . Tanmateix cal recordar que cada nen té el seu ritme de creixement:

 

0-6 mesos  

Alimentació: Exclusivament llet materna a demanda. Res més (ni aigua, ni infusions…)

Desenvolupament:  Reconeix visualment la mare o la cuidadora.  Balbuceja, fa sons guturals.

6-12 mesos

Alimentació: Llet materna o mig litre de llet artificial.  Introducció de nous aliments, d’un en un, cada 3-5 dies.  Cuinar sense sal ni sucre.

Desenvolupament:  Es manté assegut, sense suport.  Ja ha perdut el reflex d’extrusió, que fa que els nens expulsin la cullera amb la llengua.  Es porta aliments i objectes a la boca. Intenció  de menjar sol.  Mostra interès pel menjar dels adults. Pot compartir algun àpat amb la família, gaudint dels mateixos aliments i preparacions.  Juga amb la cullera.  Atén quan criden el seu nom.  S’altera i plora quan se’n va la mare o cuidadora.

12-18 mesos

Alimentació: Introducció d’aliments al·lergènics, lentament.  Seguir amb la llet materna. Si ja no la fa, es pot incorporar llet de vaca sencera.

Desenvolupament:  Dentició i aparell digestiu totalment preparats per aliments sòlids.  Comença a fer servir la cullera… abocant força menjar.  Imita jugant els moviments dels adults.  Es mostra encuriosit pels objectes familiars. Reconeix objectes d’ús habitual. Accepta l’absència dels pares, tot i que pot protestar d’entrada.

18-24 mesos

Alimentació: Alimentació normal i  si es  vol, llet materna.

Desenvolupament:  Comença a menjar amb la cullera abocant-ne una mica.  Beu amb la tassa tot aguantant-la amb les dues mans.  Comença a entendre i a acceptar ordres verbals. Pot col·laborar en tasques senzilles.  Fa servir el tovalló per netejar-se.  Pot pelar una mandarina.  Fer ús de les diverses tècniques culinàries: vapor, bullit, forn, estofat, fregit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s