etiqueta

ETIQUETA

Són les mencions, indicacions, dibuixos, marques de fàbrica o signes relacionats amb un producte alimentari que consten en un envàs, document, rètol, faixa o collarí que acompanyi aquest producte.

BOE, decret 1334/99 real

Recomanacions bàsiques

El preu i l’aspecte atractiu d’un envàs no han de ser els únics paràmetres a considerar.
Compara les etiquetes de productes similars.
En el nostre àmbit treballem amb kilocalories (Kcal), no confondre amb kilojoules (kJ).
Davant de diferents productes conservats que continguin oli, escull el d’oliva o gira-sol. Els altres olis vegetals no són recomanables.
La identificació del lot permet seguir la traçabilitat del producte des de l’origen fins al punt de venda.
La menció del país d’origen o el lloc de procedència s’ha d’indicar quan la seva omissió pugui induir a error al consumidor sobre l’origen real de l’aliment.
El codi d’additius ha de constar en la llista d’ingredients, el seu número E. http://acsa.gencat.cat/
Mencions obligatòries: contingut de regalèssia, fenilalanina, sucre i edulcorant, cafeïna, font de les proteïnes, organismes modificats genèticament (OMG) i transgènics.
OMG és un organisme modificat genèticament per conferir-li una propietat determinada. Transgènia és la introducció d’un gen procedent d’una altra espècie.

Per saber-ne més podeu consultar a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, AECOSAN-eletiquetadocuentamucho-, BOE Real Decreto 1334/99.

Extrets de “La Contra” de La Vanguardia, setembre 2017. Juan José Samper, professor i inspector d’educació, que ha editat la Guia per interpretar les etiquetes alimentàries (Arcopress).

És vital aprendre a desxifrar les etiquetes dels aliments

Una cosa que es pren per “suc” pot ser bàsicament aigua i sucre; una “sopa” deshidratat: sal i potenciadors del sabor. I així podria seguir …

També s’utilitzen sinònims que despisten clarament; per exemple, el sucre pot aparèixer com “dextrina”, “fructosa”, “galactosa”, “xarop d’arròs”, “lactosa”, “maltodextrina”, “maltosa”, i més.

Una peça de brioixeria conté de forma habitual una gran quantitat de greix de palma hidrogenat i sucre, a més d’emulgents, antioxidants, conservants, colorants, emulsionants, edulcorants i aromes.

Gairebé totes les margarines són greix vegetal hidrogenat amb colorants, aromes i additius. Molt millor l’oli d’oliva. I la llesca de pa de motlle sol portar molt de sucre, olis i additius.

Els additius són productes que s’afegeixen de forma indiscriminada als aliments, alguns innecessaris com els colorants o els potenciadors de sabor. Poden arribar a ser perjudicials, i sabem que alguns autoritzats durant anys després es van acabar prohibint.

Cal evitar els greixos hidrogenats, els sucres, sense canviar-los per edulcorants, i els productes processats. Compte amb la brioixeria, les postres i els snaks salats.

En aquesta Contra, li han respòs en Claudi Mans (Catedràtic jubilat, Professor emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona) i el Miquel DH (no he trobat informació) i no estan d’acord amb algunes de les informacions del Samper… l’acusen d’alarmista, de voler vendre el llibre que havia publicat. No sé què dir-vos, no tinc els coneixements necessaris per refusar els uns o els altres.

Llegir les etiquetes és necessari si vols saber el contingut de determinats productes. Requereix un cert temps. A vegades les lletres són tant petites, o tenen poc contrast amb el fons, que dificulten la lectura (és el que volen?)… Això només per saber el contingut de greixos, proteïnes i hidrats de carboni, ja no parlem de correctors de sabors, colorants, espessidors, etc, és a dir, les E. També s’ha de dir, que sense moltes E, els súpers estarien mig buits…

I tens sorpreses!! Hi ha unes galetes que van “bé” pel colesterol, i efectivament tenen menys greixos… a canvi de més sucres. Moltes vegades per disminuir les calories, el producte conté menys greixos i més sucres. Alguns productes “ligth” contenen només 5 kcal. menys que els normals. També ens podem trobar ceps secs que vénen de Bulgària, o espàrrecs etiquetats com a navarresos i amb lletra petita es veu l’origen de Xile. I fins i tot, dues begudes de civada, exactament amb la mateixa composició, amb una diferència de preu considerable